I vaig pintar un estel

amb la cera d’una espelma,

blanca com la neu,

pura com la teva pell.

I per allà vola

la meva ment,

sempre a altres móns

i mai en aquest.

I allà brilla,

la meva estrella,

il·luminant un camí

que no sé a on em portarà.

I només em cal seguir-lo,

caminar per sobre seu,

seguir la línia blanca

que porta al cel.

I vaig pintar un estel

amb la cera d’una espelma

que es va apagar massa d’hora

i ara il·lumina el cel.